l'esquerra transsexual

La inspiració, de Mapplethorpe.

L'esquerra transsexual.

Quan es va aprovar la Llei d'Identitat de Gènere l'abril de l'any passat ningú no va pensar que podia tindre una aplicació política, al contrari, tots pensàrem que seria la típica llei social sense massa dotació econòmica i que serveix per ocultar les vergüenzas d'un govern que ha girat cap a la dreta, de baixada i sense frens. El cas és que com aquesta setmana estem de celebració pel dia de l'orgull LGTBI, el govern espanyol s'ha volgut sumar la festa aplicant-se a si mateix la llei de gènere que ell mateix va crear: a partir d'ara, els partits que hajan nascut d'esquerres poden fer-se una xicoteta operació de maquillatge i passar per partits de dretes sense cap problema. A més amb un gran avantatge sobre l'aplicació a les persones, i és que els del voltant no solament no s'adonen, si no que aquesta operació els passa completament desapercebuda. Tot un èxit. I com ara en alguns hospitals de per aquí fan ja trasplantaments de cara, podrien posar-lo al partit un bon rostre de ciment armat en el qual els puga relliscar absolutament tot el que li puguen dir, per si de cas algú descobreix aquest sobtat, que no inesperat, canvi de sexe ideològic.
El cas és que mentre el nostre govern redecora els seus bancs de color blau i es dedica a mirar a la classe treballadora amb menyspreu, em pregunte que pensarà el votant del PSOE de a peu, aquest que al que se li omple la boca cridant als quatre vents que els de dretes (els de dretes de naixement, no sobrevinguts, s'entén) són tots uns fatxes i uns corruptes, quan es detinga a mirar la setmana en la qual el govern socialista s'hormonà a tot córrer per dissimular que ells i els fatxes de naixement són el mateix, què se li passarà pel cap? Continuarà votant amb el mateix entusiasme o almenys es taparà el nas a l'hora de dipositar el vot a l'urna? I el que és pitjor, aquest amant fidel que tantes apassionades nits d'eleccions li ha oferit, no s'adona que ara ha canviat de sexe i li va un altre tipus de marxa? Perquè ara que ser socialista i d'esquerres ja no és el mateix, i a qui t'oferiràs ara en cos i ànima, estima/da votant socialista?
Al cap i a la fi, és recomanable que les lleis sobre partits es dediquen més a qüestions de gènere i nombre, generals i genitals, i menys a qüestions d'ideologia, així no es notarà res aquesta maleïda cirurgia i podran seguir enganyant a la concurrència uns quants anys més.

P.S.: Aquest article va amb molta ràbia, especialment per la derogació del principi de justícia universal i pel mantement dels beneficis fiscals per als més rics.



La izquierda transexual.

Cuando se aprobó la Ley de Identidad de Género en abril del año pasado nadie pensó que podía tener una aplicación política, por el contrario, todos pensamos que sería la típica ley social sin demasiada dotación económica y que sirve para ocultar las vergüenzas de un gobierno que ha girado hacia la derecha, cuesta abajo y sin frenos. El caso es que como esta semana estamos de celebración por el día del orgullo LGTBI, el gobierno español se ha querido sumar a la fiesta aplicándose a sí mismo la ley de género que él mismo creó: a partir de ahora, los partidos que hayan nacido de izquierdas pueden hacerse una pequeña operación de maquillaje y pasar por partidos de derechas sin ningún problema. Además con una gran ventaja sobre la aplicación a las personas, y es que los de alrededor no sólo no se dan cuenta, si no que esta operación pasa completamente desapercibida. Todo un logro. Y como ahora en algunos hospitales de por aquí hacen ya trasplantes de cara, podrían ponerle al partido un buen rostro de cemento armado en el cual les pueda resbalar absolutamente todo lo que puedan decirle, por si acaso alguien descubre este repentino, que no inesperado, cambio de sexo ideológico.
El caso es que mientras nuestro gobierno redecora sus bancos de color azul y se dedica a mirar a la clase trabajadora con desdén, me pregunto que pensará el votante del PSOE de a pie, ese que al que se le llena la boca gritando a los cuatro vientos que los de derechas (los de derechas de nacimiento, no sobrevenidos, se entiende) son todos unos fachas y unos corruptos, cuando se detenga a mirar la semana en la que el gobierno socialista se hormonó a todo correr para disimular que ellos y los fachas de nacimiento son lo mismo, ¿qué se le pasará por la cabeza? ¿Seguirá votando con el mismo entusiasmo o al menos se tapará la nariz a la hora de depositar el voto en la urna? Y lo que es peor, ese amante fiel que tantas apasionadas noches de elecciones le ha deparado, ¿no se da cuenta de que ahora ha cambiado de sexo y le va otro tipo de marcha? Porque ahora que ser socialista y de izquierdas ya no es lo mismo, ¿y a quién vas a ofrecerte ahora en cuerpo y alma, estimad@ votante socialista?
Después de todo, es recomendable que las leyes sobre partidos se dediquen más a cuestiones de género y número, generales y genitales, y menos a cuestiones de ideología, así no se notará nada esta maldita cirugía y podrán seguir engañando a la concurrencia unos cuantos años más.

P.S.: Este artículo va con mucha rabia, especialmente por la derogación del principio de justicia universal y por el mantemiento de los beneficios fiscales para los más ricos.