
De com el terrorisme tranquil·litza les nostres consciències.
Hui ha estat un dia convuls. Més que convuls. Imagine que en iniciar una frase d'aquesta manera, el lector pot pensar que m'estic referint al nou atemptat d'ETA, però no és així, o en tot cas no em referisc a l'acte terrorista per si mateix. Em referisc a que hui mateix un músic d'ètnia gitana ha estat assassinat per la camorra napolitana davant de la passivitat dels serveis mèdics i també pel tracte violent (un altre més) de la policia a una persona senegalesa a l'aeroport de Barajas; que serà, dic jo, que les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat, també volen celebrar a la seua manera que demà és el dia del refugiat.
Ambdues notícies no només han estat arraconades o han desaparegut per complet dels mitjans de comunicació tradicionals, sinó que una vegada més he tornat a preguntar-me: no és excessiva la cobertura que se li dóna a un atemptat en detriment de la resta de notícies? No és passar-se una mica donar-li caràcter de notícia a la crisi nerviosa de la vídua? No és massa morbós reconstruir amb tot luxe de detalls l'atemptat? Hui, a aquesta piconadora informativa s'han afegit dos elements molt preocupants: el primer, us sona la frase "el primer atemptat amb Patxi López com a lehendakari"? Repetida fins a l'avorriment, se'ns vol ficar propaganda del nou govern "resistent" davant els embats del nacionalisme? Doncs sí, perquè l'altre element cridaner és la insistència en la qual és diu de l'assassinat que és "un bon basc", que sap parlar euskera, lluita contra ETA, era respectat al barri... i que evidentment no era nacionalista. Això és. El nou País Basc està fet de gent com López o l'assassinat Puelles, gent enrotllada, que respecta molt poc el nacionalisme basc.
D'altra banda, aquesta forma visceral (millor dit, intestinal) de donar la notícia és molt pròpia d'ací. Des de l'atemptat d'Hipecor i després l'assassinat de Miguel Ángel, passant pels atemptats de l'11 M, els mitjans de comunicació s'han adonat que el terrorisme ven molt bé, sobretot quan s'incideix en tots els detalls morbosos possibles i s'omet la situació per la qual es genera la violència. El terrorisme és un bàlsam tranquil·litzador de les consciències, però el terrorisme de "els altres", aquest que fan quatre bascs nacionalistes i uns quants musulmans anticapitalistes. Perquè és ben curiós observar com 83 persones han mort baix custòdia policial l'any 2008 i si un mira la llista, no tots van ser precisament per la grip A, és més, n'hi ha massa morts per causes no aclarides.
En tot cas, cap d'aquestes morts no ha ocupat un espai rellevant als mitjans de comunicació, la qual cosa em fa pensar que hi ha dos tipus de terrorisme: un tranquil·litzador i un altre inquietant, molt inquietant, que se'ns amaga els ciutadans.
De cómo el terrorismo tranquiliza nuestras conciencias.
Hoy ha sido un día convulso. Más que convulso. Imagino que al iniciar una frase de esta manera, el lector puede pensar que me estoy refiriendo al nuevo atentado de ETA, pero no es así, o en todo caso no me refiero al acto terrorista en sí. Me refiero a que hoy mismo un músico de etnia gitana ha sido asesinado por la camorra napolitana ante la pasividad de los servicios médicos y también por el trato violento (otro más) de la policía a una persona senegalesa en el aeropuerto de Barajas, que será digo yo, que las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado también quieren celebrar a su manera que mañana es el día del refugiado.
Ambas noticias no sólo han sido arrinconadas o han desaparecido por completo de los medios de comunicación tradicionales, sino que una vez más he vuelto a preguntarme: ¿no es excesiva la cobertura que se le da a un atentado en detrimento del resto de noticias? ¿No es pasarse darle carácter de noticia a la crisis nerviosa de la viuda? ¿No es demasiado morboso reconstruir con todo lujo de detalles el atentado? Hoy, a esta apisonadora informativa se han añadido dos elementos preocupantes: el primero, ¿os suena la frase "el primer atentado con Patxi López como lehendakari"? Repetida hasta el aburrimiento, ¿se nos pretende colar propaganda del nuevo gobierno "resistente" frente a los embates del nacionalismo? Pues sí, porque el otro elemento llamativo es la insistencia en que el asesinado es llamado como "un buen vasco", que sabe hablar euskera, lucha contra ETA, respetado en el barrio... y que evidentemente no era nacionalista. Eso es. El nuevo País Vasco está hecho de gente como López o el asesinado Puelles, gente enrollada, que respeta muy poco el nacionalismo vasco.
Por otro lado, esta forma visceral (diría más bien intestinal) de dar la noticia es muy propia de aquí. Desde el atentado de Hipecor y después el asesinato de Miguel Ángel, pasando por los atentados del 11M, los medios de comunicación se han dado cuenta de que el terrorismo vende muy bien, sobre todo cuando se incide en todos los detalles morbosos posibles y se omite la situación por la cual se genera la violencia. El terrorismo es un bálsamo tranquilizador de las conciencias, pero el terrorismo de "los otros", ese que hacen cuatro vascos nacionalistas y unos cuantos musulmanes anticapitalistas. Porque es muy curioso observar cómo 83 personas han muerto bajo custoria policial en el año 2008 y si uno mira la lista, no todos fueron precisamente por la gripe A, es más, hay demasiados fallecidos por causas no aclaradas.
En todo caso, ninguna de estas muertes ha ocupado un espacio relevante en los medios de comunicación, lo cual me hace pensar que hay dos tipos de terrorismo: uno tranquilizador y otro inquietante, muy inquietante, que se nos esconde a los ciudadanos.


1 sí fan:
Tant el terrorisme com els crims sentimentals son l'aliment de les págines de prensa sencionalista.
Son els malabars per distreurens, un circ de mala calitat, de pesíma informació ple de mentires o veritats exagerades.
Ens divideixen, ens busquen un enemic per no veure el verdader enemic.
Publica un comentari